EXPOSICIÓ: Plazara Goaz, 25 anys en el barri
Plazara *Goaz Elkartea és un grup que té el proòsit d’impulsar la llengua basca al barri de *Intxaurrondo (*Donostia). Es va crear al desembre de 1998 amb l’objectiu de normalitzar l’ús del basc en el barri. Per a això, organitza diverses activitats al llarg de l’any.
L’associació fa servir diferents eines perquè els que saben euskara en el barri es coneguin entre ells, és a dir, per a construir una xarxa humana: una llista de correu sobre les activitats (plazaragoaz@gmail.com), una pàgina web (*plazaragoaz.*eus), i un compte en Twitter (@plazaragoaz).
Motivació i creació
Fa cent anys encara no, Intxaurrondo era una zona rural dins del municipi de Altza, on tot el veïnatge es comunicava en basc. Però en els últims segles s’han dictat moltes lleis que van prohibir l’ús del basc. per exemple:
- 1857 – A Espanya, la Llei Moyano crea l’escola pública, però establia que només seria en castellà.
- 1924 – En la dictadura de Primo de Rivera, es va prohibir l’ús del basc en actes públics.
- 1936 – L’exèrcit franquista va prohibir parlar en basc. El 1938 va ser eliminat dels registres públics i més tard de tots els espais públics.
- 1940 – El franquisme va integrar el municipi de Altza en el de Sant Sebastià i la presència del basc va desaparèixer de la vida oficial.
En la dècada de 1960 van surgir moviments populars per a intentar recuperar l’ús de la llengua basca. Gràcies a l’organització popular es van crear ikastolas perquè nens i nenes poguessin aprendre en basc, i euskaltegis perquè els adults també poguéssim aprendre la llengua.
A partir de la dècada de 1970, gràcies a aquesta pressió popular contra les prohibicions del règim franquista, es van fer passos significatius per a recuperar l’idioma i la cultura basca (ensenyament, televisió (ETB1), diari (Berria), revistes locals (Irutxulo), universitat (UPV-EHU), tecnologia, administració…). Tot i així, és molt difícil donar-li la volta en pocs anys a un procés de prohibicions que ha durat tants segles. A més de mesures legals de protecció i que el basc s’aprengui formalment a les escoles, és necessari que a nivell popular ens ajuntem per a donar-li vida a la llengua entre els veïns del barri, per a “sortir amb l’euskara a la plaça” (“plazara goaz”).
El 1998, diverses associacions i persones del barri de Intxaurrondo es van reunir per a promocionar la recuperació del basc en el barri. Entre els creadors de la comissió inicial van estar el *euskaltegi d’AEK, les associacions de veïns (IZBE), el Casal de Cultura Larrotxene Kultur Etxea, Intxaurrondo Ikastola, el grup Bagera, el grup Euskal Herrian Euskaraz del barri, l’associació Zulo Zahar, i gent independent.
Treballem perquè el basc no sigui només la llengua de l’escola,
perquè també sigui una eina de relació i de joc en el barri.
El 2024, l’associació va organitzar una exposició per a recordar totes les experiències viscudes durant aquests 25 anys. Els textos i fotografies es van dividir en quatre temes: 1) Nens, nenes i joves. 2) Promoció de l’ús del basc al carrer i participació en altres activitats del barri, 3) Activitats culturals, i 4) Sensibilització.